La Girona paulanera. Els frares mínims / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 103-120 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén explicar la incardinació i l'evolució històrica dels frares mínims a la ciutat de Girona.

Notes sobre els convents gironins durant l'ocupació francesa de 1694-1698 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 305-314 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Allotjar i proveir a les tropes eren unes de les tasques més importants en temps de guerra, i els convents i monestirs foren els espais adequats si no hi havia suficients quarters i magatzems en les ciutats. En aquesta comunicació ens centrarem en un episodi molt concret: l'ocupació francesa de Girona entre els anys 1694 i 1698 en els convents de Sant Francesc i de Sant Francesc de Paula. No obstant, els fets són extensius a altres conflictes i èpoques. Hi ha dues grans causes que explicarien l'ocupació d'aquests convents. Per un costat, les grans dimensions d'aquests edificis els permetia allotjar molta tropa o emmagatzemar provisions i, per l'altre, l'estratègica situació dins de la ciutat, la proximitat a les grans vies de comunicació o a les muralles.

La Girona del barroc : ciutat de convents / Anna Gironella i Delgà
Gironella i Delgà, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 105-126 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al llarg deis segles XVI i XVII el nombre de convents de la ciutat de Girona es va multiplicar per dos. L'època del barroc va significar, entre d'altres, l'eclosió o reforçament de la vida monàstica: als set convents, entre benedictins i mendicants, de la Girona medieval, se n'hi afegiren vuit més. A final del segle XVII els gironins convivien amb monjos i monges de quinze convents diferents, a més dels clergues de la Seu i els de les parròquies i capelles que hi havia escampades per la ciutat. Girona tenia, doncs, un marcar caràcter religiós que en va determinar la fesomia i els comportaments socials. Per tant, per entendre el barroc gironí, cal tenir en compte aquest alt percentatge de població religiosa. En aquest sentit, el text proposa una aproximació, una visita guiada, als diferents convents de la ciutat en temps del barroc, per recollir, de manera succinta, com eren i qui hi vivia.